El desnonament de la dona malalta del Guinardó s'ha parat aquest matí i tot apunta que accedirà a un pis de protecció social.
. El seu desnonament ha estat aturat.
“Ahir vivia en xoc perquè pensava que em desallotjaven i ho perdia tot.
Ara estic en xoc perquè la vorera s'ha omplert de gent, han parat el desnonament i torno a tenir esperances”, ha expressat l'afectada, prostrada a la cadira de rodes, sorpresa per la mobilització que ha generat el seu cas
. Prop de 60 persones de diferents col·lectius socials s'han concentrat a les nou del matí al seu domicili per impedir-ne el desallotjament.
I donar-li suport. Mitja hora més tard dos mossos li han comunicat que el desnonament s'havia aturat.
La ruleta ha canviat de direcció i la sort sembla somriure la María. A partir d'ara s'agilitaran els tràmits per accedir al pis de protecció oficial
. Així ho ha manifestat Toni Tallada, responsable de la plataforma 500 x 20, després de parlar amb quatre administradors dels Serveis Socials que s'han mostrat favorables a la mesura.
“Ara falta portar el que s'ha parlat a la pràctica. Nosaltres estarem damunt de la causa per ajudar, pressionar i aconseguir que surti tan aviat com sigui possible”, ha explicat Tallada, qui, a més, ha avançat que també treballarà per aconseguir la renda mínima d'inserció (RMI).
“L'únic problema ara és la normativa de la taula d'emergència, que exigeix a l'afectat cobrar alguna cosa per ingressar al pis de protecció oficial”, ha indicat Tallada, mentre subratlla que és una condició incoherent.
La María no té ingressos. “Tornarem a negociar amb els Serveis Socials. No sé com ho solucionaran, però hauran de posar-se a pensar. Hi hauran de posar remei”.
L'Ajuntament ha assegurat a EL PAÍS que manté el compromís d'atenció amb la María, malgrat entendre que “l'afectada mostra certa negativa” a rebre les ajudes previstes. Fonts del Consistori han revelat que “els Serveis Socials li han ofert diferents ajudes que ella ha rebutjat sempre”. Per exemple, assistències per a la cobertura de necessitats alimentàries i de medicació, la tramitació per a un nou habitatge i el servei d'atenció domiciliària.
La María nega aquesta versió
. Assegura que l'Administració “maquilla” una ajuda que mai acaba de donar. I denuncia que hi ha una mala gestió dels Serveis Socials basada en la falta de comunicació, una gestió del treball lenta i un desconeixement real de la seva malaltia.
“No sé on seré demà, però segur que hi aniré sense por. Avui al matí pensava que tenia un peu a la tomba.
Però segueixo aquí, i molt agraïda. Estic molt adolorida, però somric”. Entre els seus plans encara no hi ha rendir-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario