Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles, de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d'un silenci antic i molt llarg.
Jo vinc de les places i dels carrers plens de xiquets que juguen i de vells que esperen, mentre homes i dones estan treballant als petits tallers, a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci que no és resignat, d'on comença l'horta i acaba el secà, d'esforç i blasfèmia perquè tot va mal: qui perd els orígens perd identitat.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent sense místics ni grans capitans, que viuen i moren en l'anonimat, que en frases solemnes no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant, jo vinc d'un silenci que romprà la gent que ara vol ser lliure i estima la vida, que exigeix les coses que li han negat.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, jo vinc d'un silenci que no és resignat.
RAIMON.
No hay comentarios:
Publicar un comentario