L’Història, fins fa poc només escrita per homes, feia que les dones, tot i tenir més talent que no pas ells, quedessin relegades a un segon pla. Un dels milions d’exemples seria el que va passar amb la Nannerl, la gairebé desconeguda germana d’un geni de la música, en Wolfgang Amadeus Mozart. El cineasta francès René Féret fa una faula sobre la vida de la Nannerl per reivindicar amb ella a aquests milions de dones amb talent que han quedat oblidades per l’Història. Se centra la pel.lícula en el període en el qual lafamília Mozart, dirigida amb mà ferma pel pare, en Leopold (MarcBarbé), amb en Wolfgang encara un nen d’uns 11 anys d’edat (David Moreau), se’n van cap a París, i allà entra el director per fabular sobre que la Nannerl podria haver intentat provar sort com a compositora, tenint una estranya relació platònica amb el Dolí del Rei de França, afligit per la mort de la seva dona i la conducta llibertina del seu pare. Gran ambientació i excel.lent música, composta especialment per a la pel.lícula, ja que lescomposicions originals de la Nannerl no s’han conservat, al contrari que les del seu genial germà. Correctes interpretacions, molt realistes, ja que la pel.lícula tracta tot el temps de fugir de la buida espectacularitat que recordaria a superproduccions de Hollywood com ”Amadeus”. Lloable propòsit del director, el dolent és el ritme lent, que desconecta sovint, però la música és supèrbia. La Marie Féret, filla del director, encarna creïblement a la Nannerl, tant quan toca música com quan es disfressa. I tampoc ens oblidem de l’enigmàtica Infanta del Rei, la Louise (Lisa Féret, una altra filla del director, la família del qual treballa molt en les seves pel.lícules), que acaba a un convent i es farà monja.
LA NANNERL, LA GERMANA DE MOZART: * * *
http://www.imdb.com/title/tt1653911/
No hay comentarios:
Publicar un comentario